Dones

Les dones ens troben contínuament en situacions de discriminació, desigualtat i violències pel fet de ser identificades com a dones, se’ns recorda on hem de ser, quina és la posició que hem d’ocupar, sempre per sota dels homes (o els que s’idenfitiquen com a homes).
És difícil ser conscients de les discriminacions, desigualtats i violències, moltes són subtils i són normalitzades a la societat i, per descomptat, al nostre entorn més proper (família, colla, parella, professorat, veïnat, entrenador/a, gent del poble, companyes i companys de classe, metgessa/metge).

Per començar a veure amb més claretat, cal posar-se les ulleres liles! T’animo a llegir-te  “El diari lila de Carlota” de la Gemma Lienas i Massot (el pots trobar a diferents biblioteques d’Osona).

Aquestes discriminacions, desigualtats i violències afecten, en major o menor mesura, i limiten a l’hora de prendre decisions i de viure lliurement.
A les dones se’ns ensenya a tenir por (a anar “soles”, sense homes), mai us han dit allò de “ves amb compte”, “que t’acompanyi algú fins a casa”, “hi va cap noi?”, “avisa quan arribis a casa”… es dona per fet que ens poden agredir que, de fet, és possible que no arribem bé a casa. Doncs, com és que no ensenyen als nois i homes a respectar les dones i a no agredir-nos ni violar-nos?

Es posen la por al cos, no ensenyen als homes a respectar-nos i, a més, tampoc a defensar-nos!

Us recomanem fer tallers d’autodefensa feminista (no femenina, feminista!) i també aquest petit llibre del psicòleg feminista Rubén Sánchez Ruiz “La mirada de Michonne”.

Les dones ens trobem que….
… es parla sobre el nostre cos perquè no s’ajusta a l’estereotip de dona…
… sentim comentaris sobre el nostre cos al carrer o altres espais, quan no hem demanat cap opinió (allò que li diuen “floretes”)…
… la nostra opinió és menystinguda en comparació amb la d’un home, encara que diguem el mateix….
… els productes pensats per a nosaltres són més cars, allò de la taxa rosa…
… quan sortim de festa, no se’ns demana el nostre consentiment…

… altres parlen del que podem o no fer com a dones…
… la nostra parella ens digui si podem o no sortir de festa…
… o que ens demani les nostres contrasenyes o amb qui parlem quan estem connectades al whats...                                                                                                                             … no vulguin fer servir preservatiu com a mostra d’amor….
… rebem insults com “puta” o “guarra” per fer el que ens dona la gana….
… se’ns imposa una vestimenta específica i diferent a la dels homes (topless a les piscines, faldilles a l’escola…)…
… no poguem ballar tranquil•lament sense que s’arrambi un paio…
… se’ns culpabilitza quan som violades…

Oi que tens més exemples?

Per què l’Intaboo és un espai perquè expressar aquestes vivències, reflexionar sobre les mateixes, entendre que tenim dret a ser lliures.
Pots contactar amb nosaltres per explicar-nos què et va passar el cap de setmana, per saber més sobre autodefensa o sobre desigualtats, per fer propostes d’activitats, per conèixer grups de música que no ens diguin que em de morir d’amor… i ens podem trobar quan necessitis parlar-ho en persona. Buscarem respostes que et puguin ser útils!
Ara bé, si del que tens ganes és de lluitar col•lectivament, et recomanem posar-te en contacte amb algun dels grups feministes de la comarca.